L'edat després de la tardor

Veig sobre meu els anys venit,
el cap, de cabells aclarint.
Les meves mans t'acaricien dificultat,

no són les mateixes del temps passat
m'esforço, i no segueixen a la ment.
Les cames no van quan vull passejar,
és dur, sempre les haig d'arrossegar.

Tot el meu cos es torna pesat
malgrat ser un home passat.
lament ser una càrrega per ser major

El cap ho vull mantenir despert.

en contra de tot el cos reverteixi
amb optimisme que fer-se vell
és el més natural i sense complex.

És bellesa i saviesa
que se suma dia a dia.